Des dels primers humans, que van utilitzar coves, roques, arbres o altres elements del paisatge per commemorar la memòria dels seus difunts, fins avui, en forma de construccions, els recintes funeraris a casa nostra han tingut sempre una relació molt estreta amb el paisatge i han esdevingut indrets d’alt valor patrimonial. En general, a la conca Mediterrània la ubicació tradicional dels cementiris els ha convertit en miradors privilegiats per a la contemplació del paisatge, i han esdevingut, en si mateixos, fites visuals i referents de qualitat d’un determinat territori. El projecte Els últims paisatges reivindica aquest vincle entre el paisatge i els cementiris de Catalunya.
