“La societat […] en contemplar un paisatge, li assignarà un valor positiu o negatiu segons la percepció que aquest li proporcioni (bonic, agradable, etc.), però amb més dificultat serà capaç de reconèixer-li un significat històric relacionat amb la seva dilatat procés de configuració. Cal, per tant, sensibilitzar la societat, però també instruir sobre el valor del paisatge cultural com a element patrimonial. Això requereix conèixer aquests paisatges (gènesi, interrelació entre estructures, etc.) I aquest procés, al seu torn, facilitarà la protecció real del paisatge com a element ambiental, però també social, cultural i patrimonial. ” (Carl O. Sauer. The Morfology of landscape, 1925).
