Els paisatges perifèrics són els paisatges quotidians de milers de persones. La perifèria no és només el resultat -sovint imprevist i indesitjat- d’un centre que creix i necessita expandir-se on sigui i com sigui. La perifèria és quelcom més que el perímetre d’un centre: és també -i sobretot- un llindar entre diferents realitats territorials -i a voltes mentals- amb un protagonisme cada cop més notable. Si us interessa el tema, l’any 2012 l’Observatori del Paisatge va publicar el llibre Franges. Els paisatges de la perifèria, que es pot consultar i descarregar al web de l’Observatori.